Annexe Ib

Annexe I: un dia a les dunes
Un cop colocada a la Nuria, i havent deixat clar que el Ricard com a mínim havia de tornar amb 3 camells, vàrem anar a fer més dunes. (recordem que la Núria estava mermada de facultats físiques).
El Ramsés (que per aquells moments ja havia conegut a Cleopatra), ens va treure pel mar de dunes fins a Mezourga. Abans però vàrem anar a fer la Gran Duna. Una pujada de tres parells de nassos a una duna que deuria fer 100 metres d'alçada. La primera vegada, gas a fondu, tercera, i cap amunt. Llavors al arribar a dalt, la tècnica consistia en deixar acular massa el motor, per tenir prou embranzida i poder fer la volta (deixant una bonica estela de sorra), i encarnat la moto cap a baix. I aqui és on apareixien els problemes: basicament per acolloniment del personal. Desde dalt, la baixada era tant bestia, que la temptació era tocar fré del davant. I vet aqui el principal error. Ens al contrari, s'havia de baixar amb una punta de gas per no quedar colgat.
resultat: primera del Rey amb problemes, primera del JaumeV, i tombarelles cap avall (després es va demostrar que era el rei de "volar" literalment sobre les dunes).
En fi, també va quedar palés que la combinació Xurruqui + Parri = Boooaaaaaa!!!!!!, clack, buuuuuuuuu...... o sigui que quan cambiava, tots els cavalls sortien galopant escapats de la bestia!!!!
Bé, després de fer-nos conscients de que no en teniem n.p.i, el Ramsés ens va fer la pujada arribant a dalt a una mà, cosa que només va tenir inconsciència d'imitar el Ricard, eixint-se com l'heroi del dia.
Després, un cop a Mezourga i havent reposant benzina, al comentari del JB al Ramsés: ostras, i se puede subir hasta arriba del mar de dunas?, doncs ni corto ni perezoso, cap allá ens va portar: 20km per travessar tot el Erg Chebbi: brutal, bestal, indescrptible, increïble, magestuós !!!, en fi, vàrem disfrutar com nans.
La tècnica l'anàvem millorant. El JaumeV volava a les crestes (es va marcar un front-flip), el JVA, es va eregir com un bon guia (jo anava al darrera, i vaig caure literalment per una cresta), els damés gaudien, i el Parri es va veure que jo no era l'únic rei de la sorra ( a excepció dels rius de sorra, que seguient essent reservats per ell i el Ramsés).
De tornada a buscar la Núria que havia restat amb un Mohamed, però quan vàrem tornar ja n'hi havien dos i li estaven tocant els tambors i cantant cantics Spainarabics.
Finalment el Ricard, tot i forçar la situació va veure clar que com a màxim s'emportava un camell coix amb la consequent desilusió...