Dilluns 11/05/09
Com cada dia, a les 7:00h ja som tots a taula endrapant unes quantes “tortes/creps..” per esmorzar, mentre en Ramsés ens fa cinc cèntims de la ruta del dia. Avui toca Oasis.
La vista és una meravella, tan aviat estàs en mig del desert, com apareixes en mig de quatre palmeres on trobes un pou per refrescar-te. A més el terreny canvia de cop i passes d’anar molt ràpid a enfonsar-te.
Entre Oasis i Oasis, no parem de donar gas i seguir la pols que deixa el de davant. Normalment, et poses al camí de manera que el vent s’endugui la pols el més ràpid possible i el de darrera teu no s’hagi de distanciar gaire; però sempre hi ha un descelerat en cada grup!!!!!!!!!!! Total que mentre en Parri m’avança per la dreta (el vent va cap a la dreta), en JB es pica, i no se li acudeix res més que avançar-me a l’hora que en Parri per l’esquerra = sandwich de pols. No ho he oblidat, quin dia sortim?
El més sorprenent de tot, és que quan estàs en mig del no res, fen-te la teva pel·lícula particular, apareix gent!!! Així que varem fer unes quantes parades per repartir barretes energètiques a la canalla que ens anàvem trobant.
Dia de ruta curta (170km + enllaços), així que varem arribar d’hora a l’hotel i tots cap a la piscina. La Sirenita ens va fer una exhibició de natació sincronitzada ...que ni la Gemma Mengual. Pensava que se’ns quedava enganxada i havíem d’anar a buscar el tub del camelback pq pogués respirar!!!
Després de dinar, mentre alguns ens dedicàvem a la salut, d’altres van anar a comprar.
Continuarà...
dimecres, 3 de juny del 2009
dimarts, 2 de juny del 2009
Annexe Ib
Annexe I: un dia a les dunes
Un cop colocada a la Nuria, i havent deixat clar que el Ricard com a mínim havia de tornar amb 3 camells, vàrem anar a fer més dunes. (recordem que la Núria estava mermada de facultats físiques).
El Ramsés (que per aquells moments ja havia conegut a Cleopatra), ens va treure pel mar de dunes fins a Mezourga. Abans però vàrem anar a fer la Gran Duna. Una pujada de tres parells de nassos a una duna que deuria fer 100 metres d'alçada. La primera vegada, gas a fondu, tercera, i cap amunt. Llavors al arribar a dalt, la tècnica consistia en deixar acular massa el motor, per tenir prou embranzida i poder fer la volta (deixant una bonica estela de sorra), i encarnat la moto cap a baix. I aqui és on apareixien els problemes: basicament per acolloniment del personal. Desde dalt, la baixada era tant bestia, que la temptació era tocar fré del davant. I vet aqui el principal error. Ens al contrari, s'havia de baixar amb una punta de gas per no quedar colgat.
resultat: primera del Rey amb problemes, primera del JaumeV, i tombarelles cap avall (després es va demostrar que era el rei de "volar" literalment sobre les dunes).
En fi, també va quedar palés que la combinació Xurruqui + Parri = Boooaaaaaa!!!!!!, clack, buuuuuuuuu...... o sigui que quan cambiava, tots els cavalls sortien galopant escapats de la bestia!!!!
Bé, després de fer-nos conscients de que no en teniem n.p.i, el Ramsés ens va fer la pujada arribant a dalt a una mà, cosa que només va tenir inconsciència d'imitar el Ricard, eixint-se com l'heroi del dia.
Després, un cop a Mezourga i havent reposant benzina, al comentari del JB al Ramsés: ostras, i se puede subir hasta arriba del mar de dunas?, doncs ni corto ni perezoso, cap allá ens va portar: 20km per travessar tot el Erg Chebbi: brutal, bestal, indescrptible, increïble, magestuós !!!, en fi, vàrem disfrutar com nans.
La tècnica l'anàvem millorant. El JaumeV volava a les crestes (es va marcar un front-flip), el JVA, es va eregir com un bon guia (jo anava al darrera, i vaig caure literalment per una cresta), els damés gaudien, i el Parri es va veure que jo no era l'únic rei de la sorra ( a excepció dels rius de sorra, que seguient essent reservats per ell i el Ramsés).
De tornada a buscar la Núria que havia restat amb un Mohamed, però quan vàrem tornar ja n'hi havien dos i li estaven tocant els tambors i cantant cantics Spainarabics.
Finalment el Ricard, tot i forçar la situació va veure clar que com a màxim s'emportava un camell coix amb la consequent desilusió...
Un cop colocada a la Nuria, i havent deixat clar que el Ricard com a mínim havia de tornar amb 3 camells, vàrem anar a fer més dunes. (recordem que la Núria estava mermada de facultats físiques).
El Ramsés (que per aquells moments ja havia conegut a Cleopatra), ens va treure pel mar de dunes fins a Mezourga. Abans però vàrem anar a fer la Gran Duna. Una pujada de tres parells de nassos a una duna que deuria fer 100 metres d'alçada. La primera vegada, gas a fondu, tercera, i cap amunt. Llavors al arribar a dalt, la tècnica consistia en deixar acular massa el motor, per tenir prou embranzida i poder fer la volta (deixant una bonica estela de sorra), i encarnat la moto cap a baix. I aqui és on apareixien els problemes: basicament per acolloniment del personal. Desde dalt, la baixada era tant bestia, que la temptació era tocar fré del davant. I vet aqui el principal error. Ens al contrari, s'havia de baixar amb una punta de gas per no quedar colgat.
resultat: primera del Rey amb problemes, primera del JaumeV, i tombarelles cap avall (després es va demostrar que era el rei de "volar" literalment sobre les dunes).
En fi, també va quedar palés que la combinació Xurruqui + Parri = Boooaaaaaa!!!!!!, clack, buuuuuuuuu...... o sigui que quan cambiava, tots els cavalls sortien galopant escapats de la bestia!!!!
Bé, després de fer-nos conscients de que no en teniem n.p.i, el Ramsés ens va fer la pujada arribant a dalt a una mà, cosa que només va tenir inconsciència d'imitar el Ricard, eixint-se com l'heroi del dia.
Després, un cop a Mezourga i havent reposant benzina, al comentari del JB al Ramsés: ostras, i se puede subir hasta arriba del mar de dunas?, doncs ni corto ni perezoso, cap allá ens va portar: 20km per travessar tot el Erg Chebbi: brutal, bestal, indescrptible, increïble, magestuós !!!, en fi, vàrem disfrutar com nans.
La tècnica l'anàvem millorant. El JaumeV volava a les crestes (es va marcar un front-flip), el JVA, es va eregir com un bon guia (jo anava al darrera, i vaig caure literalment per una cresta), els damés gaudien, i el Parri es va veure que jo no era l'únic rei de la sorra ( a excepció dels rius de sorra, que seguient essent reservats per ell i el Ramsés).
De tornada a buscar la Núria que havia restat amb un Mohamed, però quan vàrem tornar ja n'hi havien dos i li estaven tocant els tambors i cantant cantics Spainarabics.
Finalment el Ricard, tot i forçar la situació va veure clar que com a màxim s'emportava un camell coix amb la consequent desilusió...
Crònica IIIb
Durant les dues hores que vaig esperar-me a la Haima, els dos berebers que la regentaven van tocar els tambors mentre cantaven en spainarab, la veritat és que ho feien molt bé.
Quan va arribar el grup, portaven cara de cansats però no podien esborrar el somriure de felicitat i satisfacció que els havia donat tanta duna. Així que mentre fèiem una ronda de coca-cola, em van anar explicant qui havia estat el Rei de la gran duna, el del salt mortal endarrere....
A les 15:00h ja tornàvem a ser a l’hotel a dinar pq a la tarda ens tocava turisme a peu; però abans varem fer la migdiada, i com no una passada per la piscina.
Un cop recuperats, varem anar a Merzouga a veure com funcionen els tallers de xapa i pintura autòctons i mentre el Ramos donava indicacions del color que volia en els baixos de la furgoneta, ens van fer una visita guiada pel Centre Tecnològic del Marbre ( haurien de fer-hi una visita els de RRHH).
Després de la visita, ens dirigíem a fer compres, però una trucada al mòbil del Ramos, ens obligà a anar com un llam a fer una cervesa al Xaluca, mentre ell resolia l’assumpte. 2 hores més tard ens tornava a recollir per anar a sopar a l’hotel i a dormir
Quan va arribar el grup, portaven cara de cansats però no podien esborrar el somriure de felicitat i satisfacció que els havia donat tanta duna. Així que mentre fèiem una ronda de coca-cola, em van anar explicant qui havia estat el Rei de la gran duna, el del salt mortal endarrere....
A les 15:00h ja tornàvem a ser a l’hotel a dinar pq a la tarda ens tocava turisme a peu; però abans varem fer la migdiada, i com no una passada per la piscina.
Un cop recuperats, varem anar a Merzouga a veure com funcionen els tallers de xapa i pintura autòctons i mentre el Ramos donava indicacions del color que volia en els baixos de la furgoneta, ens van fer una visita guiada pel Centre Tecnològic del Marbre ( haurien de fer-hi una visita els de RRHH).
Després de la visita, ens dirigíem a fer compres, però una trucada al mòbil del Ramos, ens obligà a anar com un llam a fer una cervesa al Xaluca, mentre ell resolia l’assumpte. 2 hores més tard ens tornava a recollir per anar a sopar a l’hotel i a dormir
divendres, 29 de maig del 2009
Crònica IIIa
Diumenge 10/05/09
07:00h Esmorzem mentre acabem d’obrir els ulls. En Jimmy demana si pot dormir amb algú que no sigui en Parri, pq ja està dels solos de trompeta fins els... En Ramos, que té solucions per tot, li diu que no es preocupi, que pot dormir a la seva habitació, que ell ja “dormirà” en un altre ...
08:30h sortim del pati de l’hotel i ja estem al mig del no res. En Ramos comença adonar gas i gas i al cap de 40’’ ja no el veig. Vaig seguint la pols, però al cap d’una estona gira l’aire i ja no està davant, si no a l’esquerra així que raaasssssssssssss cap a l’esquerra. De cop i volta els veig a tots a dalt d’un turonet esperant, o almenys això creia, però és per advertir-me PERILL!!, resulta que entre ells i jo hi ha un riu de sorra. Entro, s'enfonsa la moto, creu-ho els dits del peu i obro gas a tope intentant que la moto segueixi la marca del terra, però costa una barbaritat, surto del riu donant gracies i gaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaass.
Parem davant d’una “casa” on resulta que tenen un Mega dipòsit a l’interior amb gasolina. Anem omplint els dipòsits amb les ampolles de 5L Fontvella i una de Jb de 2L de vidre que van traient plenes de gasolina. Paguem i sant tornem-hi.
Després d'unes pistes rapidíssimes on anem vorejant les dunes de l' Erg Chebi, entrem en un riu de sorra d’uns 15 m d’ample, interminable. La trampa està en les corbes, que vas amb el xip de deixar gas i tombar-te i és quan la cagues!! Però de seguida li agafo el tranquillo i gaaaaaaaaaaaaaaaaas. De sobte veig en JB que no li acaba de trobar el filing, i va al meu ritme (per sorprenent que sembli). Al cap d’uns km. de riu, ens trobem a la resta del grup parada en l’únic trosset més estable a la vora del riu.
En Parri està flipadíssim, tothom està ansiós pq en Ramsés torni a donar gas i bubububu (que en llenguatge vulgar es pot interpretar com..., el Parri es pensa que va en el núvol kingdom i no en la DRZ).
En Ramsés ens para en els peus de l’Erg Chebi per explicar-nos com hem d’anar per les dunes i sobretot que seguim la seva roda. Al cap d’un minut d’haver arrancat en Jaume ja està al terra i mentrestant uns han parat a recollir-lo, jo intento passar com puc per no parar la WR que s’enfonsa la hòstia!! Però la cosa no em va molt bé pq ja he perdut la roda del Ramos, i acabo caient-me 3 dunes més enllà. Reagrupació i tornem-hi que no ha estat res.
Confesso que darrera el Ramos sembla molt senzill, però quan vas al davant, és un altre tema. El problema és que no saps quina secció té la duna, tant pot ser que sigui una muntanya per la que pots baixar per l’altra banda o que acabi en salt mortal. En una ocasió que se’m va escapar el grup, vaig intentar anar cap a ells que s’esperaven a dalt una duna; però al arribar a d’alt de la duna que ens separava vaig veure que no podia baixar pq estava tallada; no sé com m’ho vaig fer i just a un pam de la cresta vaig girar sense deixar el gas i vaig salvar la crisma.
Cap a les 11:00h ja estàvem en una Haima al mig de L’erg Chebi recuperant forces a base de coca-cola. Mentre ens explicàvem les sensacions per la sorra, un parell d’endureros intentaven pujar la duna de davant de la haima que era enooooooooooooooooooooorrrrme. Després de varis intents, en Ramés s’aixeca tot xulo, va agafar la moto i ens diu que els dos passerells que estant a la duna SE VAN A ENTERAR!!!
Després de la lliçó magistral, els endureros feien reverències al gran mestre i a nosaltres sens queia la baba. Amb tot, en Jordi per fer pràctiques de saber estar, (que ja és habitual després del curset intensiu que va fer l’any passat) va xerrar amb ells una estona. Resulta que un és de Sabadell, si és que per molt lluny que vagis....
Un cop recuperats(és un dir) tocava anar a la Gran duna, però jo vaig quedar-me a la haima a fer una becaina, pq vaig veure que necessitava els dos peus per fer dunes i no podia arriscar-me.
Continuarà...
07:00h Esmorzem mentre acabem d’obrir els ulls. En Jimmy demana si pot dormir amb algú que no sigui en Parri, pq ja està dels solos de trompeta fins els... En Ramos, que té solucions per tot, li diu que no es preocupi, que pot dormir a la seva habitació, que ell ja “dormirà” en un altre ...
08:30h sortim del pati de l’hotel i ja estem al mig del no res. En Ramos comença adonar gas i gas i al cap de 40’’ ja no el veig. Vaig seguint la pols, però al cap d’una estona gira l’aire i ja no està davant, si no a l’esquerra així que raaasssssssssssss cap a l’esquerra. De cop i volta els veig a tots a dalt d’un turonet esperant, o almenys això creia, però és per advertir-me PERILL!!, resulta que entre ells i jo hi ha un riu de sorra. Entro, s'enfonsa la moto, creu-ho els dits del peu i obro gas a tope intentant que la moto segueixi la marca del terra, però costa una barbaritat, surto del riu donant gracies i gaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaass.
Parem davant d’una “casa” on resulta que tenen un Mega dipòsit a l’interior amb gasolina. Anem omplint els dipòsits amb les ampolles de 5L Fontvella i una de Jb de 2L de vidre que van traient plenes de gasolina. Paguem i sant tornem-hi.
Després d'unes pistes rapidíssimes on anem vorejant les dunes de l' Erg Chebi, entrem en un riu de sorra d’uns 15 m d’ample, interminable. La trampa està en les corbes, que vas amb el xip de deixar gas i tombar-te i és quan la cagues!! Però de seguida li agafo el tranquillo i gaaaaaaaaaaaaaaaaas. De sobte veig en JB que no li acaba de trobar el filing, i va al meu ritme (per sorprenent que sembli). Al cap d’uns km. de riu, ens trobem a la resta del grup parada en l’únic trosset més estable a la vora del riu.
En Parri està flipadíssim, tothom està ansiós pq en Ramsés torni a donar gas i bubububu (que en llenguatge vulgar es pot interpretar com..., el Parri es pensa que va en el núvol kingdom i no en la DRZ).
En Ramsés ens para en els peus de l’Erg Chebi per explicar-nos com hem d’anar per les dunes i sobretot que seguim la seva roda. Al cap d’un minut d’haver arrancat en Jaume ja està al terra i mentrestant uns han parat a recollir-lo, jo intento passar com puc per no parar la WR que s’enfonsa la hòstia!! Però la cosa no em va molt bé pq ja he perdut la roda del Ramos, i acabo caient-me 3 dunes més enllà. Reagrupació i tornem-hi que no ha estat res.
Confesso que darrera el Ramos sembla molt senzill, però quan vas al davant, és un altre tema. El problema és que no saps quina secció té la duna, tant pot ser que sigui una muntanya per la que pots baixar per l’altra banda o que acabi en salt mortal. En una ocasió que se’m va escapar el grup, vaig intentar anar cap a ells que s’esperaven a dalt una duna; però al arribar a d’alt de la duna que ens separava vaig veure que no podia baixar pq estava tallada; no sé com m’ho vaig fer i just a un pam de la cresta vaig girar sense deixar el gas i vaig salvar la crisma.
Cap a les 11:00h ja estàvem en una Haima al mig de L’erg Chebi recuperant forces a base de coca-cola. Mentre ens explicàvem les sensacions per la sorra, un parell d’endureros intentaven pujar la duna de davant de la haima que era enooooooooooooooooooooorrrrme. Després de varis intents, en Ramés s’aixeca tot xulo, va agafar la moto i ens diu que els dos passerells que estant a la duna SE VAN A ENTERAR!!!
Després de la lliçó magistral, els endureros feien reverències al gran mestre i a nosaltres sens queia la baba. Amb tot, en Jordi per fer pràctiques de saber estar, (que ja és habitual després del curset intensiu que va fer l’any passat) va xerrar amb ells una estona. Resulta que un és de Sabadell, si és que per molt lluny que vagis....
Un cop recuperats(és un dir) tocava anar a la Gran duna, però jo vaig quedar-me a la haima a fer una becaina, pq vaig veure que necessitava els dos peus per fer dunes i no podia arriscar-me.
Continuarà...
dimecres, 27 de maig del 2009
Crònica II
Dissabte 09/05/09
05:30h Sona la sirena, tots drets i cap al bar del ferri a menjar una pasta de fa tres dies i un “ cafè amb llet”. Pels altaveus ens diuen que baixem a treure els cotxes que ja som a Melilla. Les escales estan obturades de gent i a més quan arriben a baix, si no és la mateixa porta per on van sortir, tornen a pujar!!!!! Total que quan aconseguim arribar al cotxe ja fa estona que la gent està esperant que el traguéssim.
La frontera. Crec que se li ha de dedicar un capítol a part, però faré el que podré.
Sortim del país i entrem en el món de la confusió. Sembla que estiguem en la post guerra, tots son cues, gent per tot arreu .... Aparquem els cotxes on ens senyalen els guàrdies i esperem les indicacions d’en Ramsés, que està negociant els trapixeos.
Al cap d’una estona ens ve un moro que ens diu que anem a una cua que en Ramos ens està esperant. Resulta que aquí també fan controls per la Grip nova, però res a veure amb els controls que ens esperem.
Després de colar-nos, aconseguim arribar davant de... li direm: metge marroquí, que ens ha de prendre la temperatura. DIOS!!! Perdó ALA!!!!!!! L’estri per prendre la temperatura s’ha de posar a l’orella, però és el mateix per a tothom!!!!!!!! Però això si, tenen la precaució de netejar-lo cada vegada amb El cotó fluix. És el meu torn, miro el cotó fluix, em poso blanca, cara de pocs amics.... el metge marroquí decideix llençar el cotó fluix i agafar-ne un de nou per netejar el termòmetre abans de posar-me’l.
Després d’aquesta experiència, que ja penses que tot ha passat, en Ramos ens crida i ens fa posar en una altra cua pq ens posin un segell al passaport. Això és campi qui pugui. És impossible guardar un ordre, la gent empeny, crida, es cola, el funcionari de torn marxa, et quedes a 2 velas .... però aconseguim el Segell.
Arribem als cotxes, apareixen els dos pinxos contractats per agilitzar la burocràcia amb uns papers de color verd. En Ramos els omple amb les matrícules de les motos, núm. de passaport del propietari ....i els torna als pinxos amb els nostres passaports pq vagi a veure a un Amigo pq ens hi posi un altre segell. Però resulta que a l’Amigo no li agrada la cal·ligrafia del Ramos i la cosa es complica i en Ramos i a d’anar personalment un parell de vegades.
Finalment passem la frontera i ens dirigim a Missour, però suposo que en Ramsés vol recuperar el temps perdut a la duana i aixafa l’accelerador fins baix. No hagués cregut mai que es podia anar a aquestes velocitats amb un 4x4 + remolc i suspensions tobíiiiissimes. Des del meu seient ( que sols va collat amb dos cargols i no porta cinturó de seguretat, pa qué?!) veig la matrícula de la furgoneta amb tamany de lletra 72!!!! DIOS!!!!!!! Crec que ens van sobrar 2 cm. per no xocar. Però la culpa va ser dels guàrdies dels OO, que van parar el Ramsés pq li havien fet una foto amb el radar.
Vam passar tot el viatge intentant entendre la manera de conduir del Marroc (avança per on puguis quan puguis) i sobretot del Ramsés ( No indiquis mai el que faràs, i confon el de darrera sempre que puguis). Però després de donar-li moltes voltes vam arribar a la conclusió que lo millor era posar distància entre la furgoneta i el cotxe i agafar-se fort mentrestant resaves a Deu (sigui el que sigui).
Arribem una miqueta tard a Missour( però no gaire). Mentre en Ramos va a l’hotel a demanar que ens comencin a preparar el dinar, nosaltres anem baixant les motos i a vestint-nos. En JB ens ensenya l’últim model de samarreta+pantalons+botes endurero adquirit expressament per l'ocasió ( veure fotos del nen fent la comunió).jajaijaiajiaj!!!
Després de dinar, ( jo no gaire, encara anava amb el xip d’aquí) fem la foto de rigor i gassss. Bé, la veritat és que en Ramos ja feia 2 minuts que havia travessat la porta i jo encara estava pensant com m’ho havia de fer per posar primera sense recolzar-me en el peu dret. Finalment vaig decidit posar la primera amb la mà esquerra, però va ser una mala opció, pq vaig anar al terra. Però hem vaig aixecar ràpidament i metre en Parri i en Ricard em miraven perplexes vaig dir: tranquils, ha estat un lapsus. Poso primera Abans de seure a la moto, pujo i gaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaasssssssssssssss!!!.
Flipadíssims amb TOT, fem uns 280 km de pistes MEGA ràpides i amb molta pols, però en Ramsés no ens deixa parar ni a pixar. Crec que des que vaig aconseguir posar primera fins que vam parar, no vaig deixar anar el gas( canell a 90º = a tope!!!). La veritat és que vam parar en mig d’una carretera pq algú es va quedar sense gasolina, ah!! Si!!! era en JB!!!! Aquí es va començar a entreveure que la Honda engoleix una burrada de gasolina!!!!
En Ramos fa una mirada, veu una Haima, va cap allí, negocia, torna i diu: que alguien se suba al chico ése que os llevará donde tiene la gasolina. Així que en Rey puja en Mohamet i cap a buscar gasolina amb en Jordi. 30 minuts després apareixen a la Haima, on nosaltres ja ens havíem pres un té i demanen una Coca-Cola (beguda oficial del país) m’entre expliquen que han anat fins un poble on tothom els preguntava coses i on han acabat donant totes les barretes energètiques que duien a sobre.
En Ramos curiosament, creu que anem bé de ritme i per tant els últims km. en contes de fer-los per carretera creu que els podem fer per pista. Així que pugem a les motos i gaaaaaaaaaaaaaaaaaaassssssssssssssss.
Comencem amb un tros de carretera però de seguida agafem pista i una altra vegada gaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaassssssssssssssssssss fins que ens trobem la nostra primera “muntanya de sorra” que a més d’un li costa pujar i a mi ja ni us explico (encara penso amb el peu) però no podem deixar de fer els comentaris de: quina canya....la felicitat es veu reflectida en els rostres.
Tornem a les pistes ràpides, però tenen pedres fins a dir prou. A més a més les pedres estan clavades; penso que son com les dents, sols veus un trosset, la resta està sota la superfície i quan les toques et giren el manillar. Total que en 20 min de pedres i gas a fondo, el Parri acaba punxant la roda de darrera.
En Parri comença desmuntant la roda, treu els desmuntables, el compressor....20 minuts i ja tenim la roda posada, però ara a 1.5 de pressió. Amb aquestes, comença a fer-se fosc i en Ramos ens diu: vamos a llegar de noche. i lo millor de tot és que els passerells dels Jaumes estaven encantats amb l’idea de fer una nocturna!!!
És de nit, no veiem res i encara ens queden uns 30 km de pista amb pedres. Per anar més ràpid, ens posem de dos en dos per fer-nos llum i ens traiem les ulleres, el problema és que hi ha molta pols i uns mosquits enormes!!! ( n'enganxes un, i borni de per vida).
En Ramos fa estona que busca un camí però no el troba, al final opta per fer mitja volta i creuà a través, amb la qual cosa deixo d’anar al seu costat i m’enganxo a la seva roda. DIOS!!!!!!! Quin perill!!! De cop i volta entrem en una zona de sorra, que si ja costa conduir-hi de dia, no et dic res de nit i intentant seguir un paio que va a través i sense encantar-se!!!! però lo millor va ser un tallat de metro que vam saltar tos com vam poder i sense encantar-nos que perdíem el guia.
Després d’uns 20 min a camp a través vam sortir a la carretera que ens portà a Erfoud. Al cap d’una estona de donar voltes pels carrerons perseguits per tota la canalla del poble ens vam aturar davant de la casa del xofer que havia baixat el 4x4 amb l’equipatge des de Missour. La veritat és que no teníem gaire clar que el cotxe + equipatge estigués allí pq quan vam marxar de Missour en Ramos va haver de deixar les claus del cotxe a la recepció de l’hotel pq no s’havia presentat el xofer i no tenia ni idea on parava.
Un cop avisat el xofer pq anés cap a l’hotel, vam anar a una gasolinera (com les d’aquí) a omplir els dipòsits. Mentres uns discutien el preu de la gasolina, un marrec intentava comprar-me per 200 camells; es veu que les pèl-roges van buscades.
Finalment arribàvem a l’hotel a les 22:00h (hora local) on ja teníem el sopar a taula. 1h més tard tothom dormia plàcidament; perdó en Jimmy tenia un petit inconvenient amb els roncs del Parrita i em sembla que no va anar ben bé així.
05:30h Sona la sirena, tots drets i cap al bar del ferri a menjar una pasta de fa tres dies i un “ cafè amb llet”. Pels altaveus ens diuen que baixem a treure els cotxes que ja som a Melilla. Les escales estan obturades de gent i a més quan arriben a baix, si no és la mateixa porta per on van sortir, tornen a pujar!!!!! Total que quan aconseguim arribar al cotxe ja fa estona que la gent està esperant que el traguéssim.
La frontera. Crec que se li ha de dedicar un capítol a part, però faré el que podré.
Sortim del país i entrem en el món de la confusió. Sembla que estiguem en la post guerra, tots son cues, gent per tot arreu .... Aparquem els cotxes on ens senyalen els guàrdies i esperem les indicacions d’en Ramsés, que està negociant els trapixeos.
Al cap d’una estona ens ve un moro que ens diu que anem a una cua que en Ramos ens està esperant. Resulta que aquí també fan controls per la Grip nova, però res a veure amb els controls que ens esperem.
Després de colar-nos, aconseguim arribar davant de... li direm: metge marroquí, que ens ha de prendre la temperatura. DIOS!!! Perdó ALA!!!!!!! L’estri per prendre la temperatura s’ha de posar a l’orella, però és el mateix per a tothom!!!!!!!! Però això si, tenen la precaució de netejar-lo cada vegada amb El cotó fluix. És el meu torn, miro el cotó fluix, em poso blanca, cara de pocs amics.... el metge marroquí decideix llençar el cotó fluix i agafar-ne un de nou per netejar el termòmetre abans de posar-me’l.
Després d’aquesta experiència, que ja penses que tot ha passat, en Ramos ens crida i ens fa posar en una altra cua pq ens posin un segell al passaport. Això és campi qui pugui. És impossible guardar un ordre, la gent empeny, crida, es cola, el funcionari de torn marxa, et quedes a 2 velas .... però aconseguim el Segell.
Arribem als cotxes, apareixen els dos pinxos contractats per agilitzar la burocràcia amb uns papers de color verd. En Ramos els omple amb les matrícules de les motos, núm. de passaport del propietari ....i els torna als pinxos amb els nostres passaports pq vagi a veure a un Amigo pq ens hi posi un altre segell. Però resulta que a l’Amigo no li agrada la cal·ligrafia del Ramos i la cosa es complica i en Ramos i a d’anar personalment un parell de vegades.
Finalment passem la frontera i ens dirigim a Missour, però suposo que en Ramsés vol recuperar el temps perdut a la duana i aixafa l’accelerador fins baix. No hagués cregut mai que es podia anar a aquestes velocitats amb un 4x4 + remolc i suspensions tobíiiiissimes. Des del meu seient ( que sols va collat amb dos cargols i no porta cinturó de seguretat, pa qué?!) veig la matrícula de la furgoneta amb tamany de lletra 72!!!! DIOS!!!!!!! Crec que ens van sobrar 2 cm. per no xocar. Però la culpa va ser dels guàrdies dels OO, que van parar el Ramsés pq li havien fet una foto amb el radar.
Vam passar tot el viatge intentant entendre la manera de conduir del Marroc (avança per on puguis quan puguis) i sobretot del Ramsés ( No indiquis mai el que faràs, i confon el de darrera sempre que puguis). Però després de donar-li moltes voltes vam arribar a la conclusió que lo millor era posar distància entre la furgoneta i el cotxe i agafar-se fort mentrestant resaves a Deu (sigui el que sigui).
Arribem una miqueta tard a Missour( però no gaire). Mentre en Ramos va a l’hotel a demanar que ens comencin a preparar el dinar, nosaltres anem baixant les motos i a vestint-nos. En JB ens ensenya l’últim model de samarreta+pantalons+botes endurero adquirit expressament per l'ocasió ( veure fotos del nen fent la comunió).jajaijaiajiaj!!!
Després de dinar, ( jo no gaire, encara anava amb el xip d’aquí) fem la foto de rigor i gassss. Bé, la veritat és que en Ramos ja feia 2 minuts que havia travessat la porta i jo encara estava pensant com m’ho havia de fer per posar primera sense recolzar-me en el peu dret. Finalment vaig decidit posar la primera amb la mà esquerra, però va ser una mala opció, pq vaig anar al terra. Però hem vaig aixecar ràpidament i metre en Parri i en Ricard em miraven perplexes vaig dir: tranquils, ha estat un lapsus. Poso primera Abans de seure a la moto, pujo i gaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaasssssssssssssss!!!.
Flipadíssims amb TOT, fem uns 280 km de pistes MEGA ràpides i amb molta pols, però en Ramsés no ens deixa parar ni a pixar. Crec que des que vaig aconseguir posar primera fins que vam parar, no vaig deixar anar el gas( canell a 90º = a tope!!!). La veritat és que vam parar en mig d’una carretera pq algú es va quedar sense gasolina, ah!! Si!!! era en JB!!!! Aquí es va començar a entreveure que la Honda engoleix una burrada de gasolina!!!!
En Ramos fa una mirada, veu una Haima, va cap allí, negocia, torna i diu: que alguien se suba al chico ése que os llevará donde tiene la gasolina. Així que en Rey puja en Mohamet i cap a buscar gasolina amb en Jordi. 30 minuts després apareixen a la Haima, on nosaltres ja ens havíem pres un té i demanen una Coca-Cola (beguda oficial del país) m’entre expliquen que han anat fins un poble on tothom els preguntava coses i on han acabat donant totes les barretes energètiques que duien a sobre.
En Ramos curiosament, creu que anem bé de ritme i per tant els últims km. en contes de fer-los per carretera creu que els podem fer per pista. Així que pugem a les motos i gaaaaaaaaaaaaaaaaaaassssssssssssssss.
Comencem amb un tros de carretera però de seguida agafem pista i una altra vegada gaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaassssssssssssssssssss fins que ens trobem la nostra primera “muntanya de sorra” que a més d’un li costa pujar i a mi ja ni us explico (encara penso amb el peu) però no podem deixar de fer els comentaris de: quina canya....la felicitat es veu reflectida en els rostres.
Tornem a les pistes ràpides, però tenen pedres fins a dir prou. A més a més les pedres estan clavades; penso que son com les dents, sols veus un trosset, la resta està sota la superfície i quan les toques et giren el manillar. Total que en 20 min de pedres i gas a fondo, el Parri acaba punxant la roda de darrera.
En Parri comença desmuntant la roda, treu els desmuntables, el compressor....20 minuts i ja tenim la roda posada, però ara a 1.5 de pressió. Amb aquestes, comença a fer-se fosc i en Ramos ens diu: vamos a llegar de noche. i lo millor de tot és que els passerells dels Jaumes estaven encantats amb l’idea de fer una nocturna!!!
És de nit, no veiem res i encara ens queden uns 30 km de pista amb pedres. Per anar més ràpid, ens posem de dos en dos per fer-nos llum i ens traiem les ulleres, el problema és que hi ha molta pols i uns mosquits enormes!!! ( n'enganxes un, i borni de per vida).
En Ramos fa estona que busca un camí però no el troba, al final opta per fer mitja volta i creuà a través, amb la qual cosa deixo d’anar al seu costat i m’enganxo a la seva roda. DIOS!!!!!!! Quin perill!!! De cop i volta entrem en una zona de sorra, que si ja costa conduir-hi de dia, no et dic res de nit i intentant seguir un paio que va a través i sense encantar-se!!!! però lo millor va ser un tallat de metro que vam saltar tos com vam poder i sense encantar-nos que perdíem el guia.
Després d’uns 20 min a camp a través vam sortir a la carretera que ens portà a Erfoud. Al cap d’una estona de donar voltes pels carrerons perseguits per tota la canalla del poble ens vam aturar davant de la casa del xofer que havia baixat el 4x4 amb l’equipatge des de Missour. La veritat és que no teníem gaire clar que el cotxe + equipatge estigués allí pq quan vam marxar de Missour en Ramos va haver de deixar les claus del cotxe a la recepció de l’hotel pq no s’havia presentat el xofer i no tenia ni idea on parava.
Un cop avisat el xofer pq anés cap a l’hotel, vam anar a una gasolinera (com les d’aquí) a omplir els dipòsits. Mentres uns discutien el preu de la gasolina, un marrec intentava comprar-me per 200 camells; es veu que les pèl-roges van buscades.
Finalment arribàvem a l’hotel a les 22:00h (hora local) on ja teníem el sopar a taula. 1h més tard tothom dormia plàcidament; perdó en Jimmy tenia un petit inconvenient amb els roncs del Parrita i em sembla que no va anar ben bé així.
dimarts, 26 de maig del 2009
Crònica I
Dijous 07/05/09
A les 19:15h arribem en Rei i jo a casa en Jb, però per sorpresa ens trobem amb la Marta a la porta amb totes les bosses del carallot del Parrita, que havia decidit quedar-se a dormir a les terres de Vic a cas de Jva per no matinar; però com que no hi tenia la roba… doncs al cotxe del Jb que van lleugers d’equipatge.
Com tots sabem, no es pot baixar al Moro sense que el cul del cotxe toqui a terra, així que gràcies al kid de mecànica i equipatge extra del Parri ho vam aconseguir; sense desmerèixer però, el mega Marcu’s remolc que portava tres motos, un joc de rodes i un de cobertes amb uns nusos mariners que feien por.
Divendres 08/05/09
A les 06:05h sortim de Sabadell cap l’àrea de servei de Martorell on havíem quedat amb els altres tres compadres (Jva, Jimmy i Parrita). Després d’un cafè, decidim reprendre la marxa cap a terres Murcianes, però abans!!!! En JB agafa al Parrita per l’orella i li dona l’equipatge, així que ja tenim dos cotxes amb un pes aproximat (no vam gosar desfer els nusos mariners del remolc per donar-los unes rodes).
Després d’unes quantes hores i una paradeta d’urgència arribem a Molina de Segura on ens havíem de trobar amb en Ramos (guia de l’expedició); però arribem molt d’hora i ens indica un lloc per anar a fer unes cerveses i dinar.
A les 16:00h en Ramos ens passa a recollir i ens porta a casa seva per canviar els dipòsits de les motos i carregar els trastos al seu cotxe. Però... just baixant del cotxe ens diu que millor agafem un dels nostres remolcs pq el seu està trencat de l’últim viatge. Cares blanques, mirades....finalment en Jva li diu que els remolcs no son nostres, que son d’un amic, que... així que mentrestant uns canvien dipòsits, d’altres carreguen equipatges i un es dedicava a soldar el remolc.
Cap a les 18:00h ja tenim cinc motos dins la furgoneta del Ramos amb uns dipòsits de por i la meva i la del Ramos al remolc. Com podeu entendre vaig anar tot el viatge fins Almeria amb els dits creuats pq aguantés el tros de soldadura. A meitat de trajecte vam aturar-nos a posar gasolina i en Ramos va aprofitar per explicar-nos, que havia canviat el recorregut, i que en contes de començar fent 200km de carretera + 150 de pistes amb moto fins a Missour; baixaríem directes amb cotxe fins a Missour on dinaríem i després agafaríem les motos per fer 300 km de pistes fins a Erfound pq bla bla bla. Un cop tots convençuts (5 min, no posem resistència) vam reprendre el viatge
El ferri sortia a les 23:00h així que ens donava temps d’anar a sopar. En Ramos pren l’iniciativa i tots al darrera. Després de 15 minuts fent voltes sense trobar la taberna, hem planto i els dic que facin el favor d’entrar al primer restaurant que jo ja no puc més ( sembla que no recordin que tinc el peu liciat!!!). va tocar peix, estava boníssim = caríssim.
Després embarcar els últims a consciència, per sortir els primers l’endemà i no perdre temps. Vam repartir palets per sortejar qui dormia amb qui. Jijiji!!! En un camarot hi havia en Parri, en Jb i en Ramos i en l’altre la resta; tot i que creiem que el que roncava era en Parri, va resultar que en Jva no va poder aclucar l’ull per la simfonia que es portaven en Jimmy i en Ricard.
A les 19:15h arribem en Rei i jo a casa en Jb, però per sorpresa ens trobem amb la Marta a la porta amb totes les bosses del carallot del Parrita, que havia decidit quedar-se a dormir a les terres de Vic a cas de Jva per no matinar; però com que no hi tenia la roba… doncs al cotxe del Jb que van lleugers d’equipatge.
Com tots sabem, no es pot baixar al Moro sense que el cul del cotxe toqui a terra, així que gràcies al kid de mecànica i equipatge extra del Parri ho vam aconseguir; sense desmerèixer però, el mega Marcu’s remolc que portava tres motos, un joc de rodes i un de cobertes amb uns nusos mariners que feien por.
Divendres 08/05/09
A les 06:05h sortim de Sabadell cap l’àrea de servei de Martorell on havíem quedat amb els altres tres compadres (Jva, Jimmy i Parrita). Després d’un cafè, decidim reprendre la marxa cap a terres Murcianes, però abans!!!! En JB agafa al Parrita per l’orella i li dona l’equipatge, així que ja tenim dos cotxes amb un pes aproximat (no vam gosar desfer els nusos mariners del remolc per donar-los unes rodes).
Després d’unes quantes hores i una paradeta d’urgència arribem a Molina de Segura on ens havíem de trobar amb en Ramos (guia de l’expedició); però arribem molt d’hora i ens indica un lloc per anar a fer unes cerveses i dinar.
A les 16:00h en Ramos ens passa a recollir i ens porta a casa seva per canviar els dipòsits de les motos i carregar els trastos al seu cotxe. Però... just baixant del cotxe ens diu que millor agafem un dels nostres remolcs pq el seu està trencat de l’últim viatge. Cares blanques, mirades....finalment en Jva li diu que els remolcs no son nostres, que son d’un amic, que... així que mentrestant uns canvien dipòsits, d’altres carreguen equipatges i un es dedicava a soldar el remolc.
Cap a les 18:00h ja tenim cinc motos dins la furgoneta del Ramos amb uns dipòsits de por i la meva i la del Ramos al remolc. Com podeu entendre vaig anar tot el viatge fins Almeria amb els dits creuats pq aguantés el tros de soldadura. A meitat de trajecte vam aturar-nos a posar gasolina i en Ramos va aprofitar per explicar-nos, que havia canviat el recorregut, i que en contes de començar fent 200km de carretera + 150 de pistes amb moto fins a Missour; baixaríem directes amb cotxe fins a Missour on dinaríem i després agafaríem les motos per fer 300 km de pistes fins a Erfound pq bla bla bla. Un cop tots convençuts (5 min, no posem resistència) vam reprendre el viatge
El ferri sortia a les 23:00h així que ens donava temps d’anar a sopar. En Ramos pren l’iniciativa i tots al darrera. Després de 15 minuts fent voltes sense trobar la taberna, hem planto i els dic que facin el favor d’entrar al primer restaurant que jo ja no puc més ( sembla que no recordin que tinc el peu liciat!!!). va tocar peix, estava boníssim = caríssim.
Després embarcar els últims a consciència, per sortir els primers l’endemà i no perdre temps. Vam repartir palets per sortejar qui dormia amb qui. Jijiji!!! En un camarot hi havia en Parri, en Jb i en Ramos i en l’altre la resta; tot i que creiem que el que roncava era en Parri, va resultar que en Jva no va poder aclucar l’ull per la simfonia que es portaven en Jimmy i en Ricard.
dimecres, 20 de maig del 2009
diumenge, 17 de maig del 2009
dissabte, 16 de maig del 2009
This is the end,,,
This is the end, com deia la cançp de The Doors.
Aquest matí ens hem llevat arribant a Almeria amb vaixell. Cares de son i ganes d'arribar a casa.
Però abans ha calgut fer 250km. fins a Murcia, desmuntar dipòsits, descarregar motos i equipatjes i carregales als nostres cotxes, i abans de marxar rebre el plat conmemoratiu que en Ramses ens ha preparat com a record de la ruta.
A partir d'aqui ha sigut una lluita contra els radars fins a Martorell, a on ens hem emplaçat properament a trobarnos amb les respectives per revisar fotos, recordar històries i riures, ...i.... com no, anar pensant en Rumania 2010 :-)
Etapa 6
Dia de trasllat fins a Nador. 600 km per carreteres infernals. Tenen noms com "la imposible", o la "increible".En AR conduint la furgo amb 6 motos dins, i al Toyota Racing amb remolc ens ho hem tornat el JVA, el JaimeV, i el JB. El Parrita no hi cap al copkit, amb la Nuria el perill que no aixequés el peu, i el Ricard que preferia l'acompanyament de la lectura.
Particularment el JB ha disfrutat com un nan conduïnt el Toyota. El tio s'ha empapat de coducció marriquina, amb els comentaris convenientment adaptats a la versió: teuc, mcspm, ... al shala !!!
A més per acabar-ho de rematar hem anat a dinat cabrit a la brasa en un autèntic entorn marroqui de la o. Només us haig de dir que no he tingut valor de deixar el pa sobre la taula. Sucran !!!!
Per últim emarcament a Nador sense més problema.
ültima nit tots junts. Hem cantat l'Hora dels adeus i ens hem emocionat tant que la Núria s'ha marejat i tot ;-)
Que malament es dorm en els camarots aquests, i quina mala olor que foten aquests vaixells. En Ramsés i el JaimeV s'han adotmit !!!!
dijous, 14 de maig del 2009
Etapa 5
Avui em passat un pas prop de Nakop a 2300 mts. d''alçada. (Foto) Amb una pujada al mes pur enduro, ple de rocs i de pedres que feien esgotar al mes valent,
L'etapa ha transcurregut entre terrenys pedregosos fins arribar al Torda, a om hem pugut admirar l'espectacle magistral.
Pun en punt fi, uns 230 km ha sigut l'ultima etapa.
Molt contents, ningu ha pres mal, un parell de punxades i poc mes (be si, la matricula de la WR.
Dema iniciem la tornada fins a Melilla.
Bons nut.
dimecres, 13 de maig del 2009
Etapa 4
I despres de 5 dies quina cara fem?
Doncs el Parrita va perdent quilos per moments, a part d''haver-se eregit com el crack des sables. adjunta una mostra de com aplicar crema de cacau de manera massiva.
Com he dit, el tio pels rius de sorra no hi ha qui el pilli. La seva Suzuki no veu el moment de quan acabar amb el suplici.
Ah!! A més el mateix Parrita ha creat els sons del nostre Dakar particular. en tenim proves i és diuen buuubuubuuu. Proximament si ens cedeix els drets d''autor publicarem el video.
En fi, etapa demoledora. Quasi 300km amb tormenta de sorra inclosa. A€b tota la sorra qur tinc als ulls, pun en punt sortiria un castell.
Tremendo. Molt dur, i molt maco. La Nuria avui ha sigut baixa i ha fet l'enllac amb cotxe. Segurament demà es reincorpori. Aquesta noia ha deixat sorprés a més d''un...
Dema darrera i ultima etapa. Això s'acaba, i el nom de carpats de Rumania cada cop va sonant mes. Però ja en parlarem.
Bon nuit mdmesm et monsieurs.
Doncs el Parrita va perdent quilos per moments, a part d''haver-se eregit com el crack des sables. adjunta una mostra de com aplicar crema de cacau de manera massiva.
Com he dit, el tio pels rius de sorra no hi ha qui el pilli. La seva Suzuki no veu el moment de quan acabar amb el suplici.
Ah!! A més el mateix Parrita ha creat els sons del nostre Dakar particular. en tenim proves i és diuen buuubuubuuu. Proximament si ens cedeix els drets d''autor publicarem el video.
En fi, etapa demoledora. Quasi 300km amb tormenta de sorra inclosa. A€b tota la sorra qur tinc als ulls, pun en punt sortiria un castell.
Tremendo. Molt dur, i molt maco. La Nuria avui ha sigut baixa i ha fet l'enllac amb cotxe. Segurament demà es reincorpori. Aquesta noia ha deixat sorprés a més d''un...
Dema darrera i ultima etapa. Això s'acaba, i el nom de carpats de Rumania cada cop va sonant mes. Però ja en parlarem.
Bon nuit mdmesm et monsieurs.
dimarts, 12 de maig del 2009
Resum 3a. etapa
Tots bastant cansats, però no ha evitat que aessim a fer una foto a la posta de sol a les dunes.
La Nuria aguanta com una campiona, i els damés fem el que podem.
Ens queden 2 etapes llargues. Dema llac Kiriki de 45km de diametre que travassarem pel mitg.
Anem a dirmir que aquí son 2 hors menys, pero a les 6:00 am toquen diana.
Finalment el P@arri l'hem posat pun en punt quarantena ja que ningú pot amb els seus esbufegs.
Bona nit...
Etapa 3
Un cop més brutal, al.lucinant, ...
I ara... Per recuperarnos... Je je
Hora de dinar
Hora de dinar. Aquí l'alberg de torn.
Sense novetats. Avui hem conegut el fes fes. Un és un com pols de talc que si portes algu davant no et deixa veure res.
Acollonant els llocs.
dilluns, 11 de maig del 2009
Tercera etapa
Pista dura, camells oasis, nomades, seguim alucinant bastant.
Per la tarda a Rissani a visitar el zoco, i a comprar merda de camell pels llavis tallats.
Estem a l'ecuador. Dema toquen 300km de dura pista fins m'hamid. Segur que seguim gaudint.
Tot el grup alt de moral.
Per cert ja tenim reporter oficial, i mascota.
Fins dema.
diumenge, 10 de maig del 2009
Sables
Despres d un xute d' ibuprofeno i una bona cura d' son, aquest mati em entrat al parais d la sorra, Erg Chebi. No pots deixar el gas pq si no t enxofes i a mes has d' estar fent forca al manillar per q no et tombi. Em recuperat forces en una haima just als peus d' una ENORME duna i sant tornemi a pujar x les dunes. Esperem q avui podem fer un xapuson a la piscina d hotel. Aixo és la ...
IMG00071-20090510-1054.jpg
Fins a dalt. Hem fet uns 20km travessant tot el mar.
dissabte, 9 de maig del 2009
Etapa de 310km
Sopant un trajin de pollastre bonissim.
Estem desfets. Barco, furgo i moto.
Sorprenentment diferent Marroc.
Al.lucinant estar aillat del mon. Hem fet com 100km per meitat de les planures, pedres, i l'unic que hem vist any sigut uns nomedes, i uns camells.
Acollonant !!!
Com tambè han sigut els ultims 50km de nit pel desert. Tots acollonits, i va i ens trobem un autocton amb bici, i encara ens saludava efusivament.
En fi, ce l'afrique patron!!!.
El Ricard, diu que es dedicara a fer de Taxi amb la KTM. Un és un l'unica menera de que tingui sentit la moto.
Ahh, i per cert, el Ramos és un maquina. aquest tio un és un una bestia faraonica: Ramses 3amos !!!
Sucrean !!!
Estem desfets. Barco, furgo i moto.
Sorprenentment diferent Marroc.
Al.lucinant estar aillat del mon. Hem fet com 100km per meitat de les planures, pedres, i l'unic que hem vist any sigut uns nomedes, i uns camells.
Acollonant !!!
Com tambè han sigut els ultims 50km de nit pel desert. Tots acollonits, i va i ens trobem un autocton amb bici, i encara ens saludava efusivament.
En fi, ce l'afrique patron!!!.
El Ricard, diu que es dedicara a fer de Taxi amb la KTM. Un és un l'unica menera de que tingui sentit la moto.
Ahh, i per cert, el Ramos és un maquina. aquest tio un és un una bestia faraonica: Ramses 3amos !!!
Sucrean !!!
IMG00067-20090509-0833.jpg
Ce l'afrique patron...
divendres, 8 de maig del 2009
IMG00064-20090508-2354.jpg
El Ramos, un personatge.... Ja anirem explicant.
Proper missatge dema...
dimecres, 6 de maig del 2009
ja hi som tots
Això ja és una altra cosa!!!! Si li aguessin posat això al Pedrosa segur que podia haver fet la pretemporada com deu mana. jijaijai.
Des d'aquí dono Gràcies al JoseGG per triar-me aquest color tant boni per al guix. jijijaaa si no arriba ha ser per ell encara aniria amb la cama sensera enguixada!!!
queden menys de 48 hores!!!!!
dilluns, 4 de maig del 2009
divendres, 1 de maig del 2009
IMG00037-20090501-1946.jpg
dijous, 30 d’abril del 2009
Remolc
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Ahir el Sr. Parrri ens va fer una demostració de mecànica ràpida en moments de crisis. En uns 20 minuts havia acoplat una guia més al remolc i com que no havia arribat a la franja de 30 min (que es necessita per facturar), es va dedicar a posar grassa al coixinet de la roda, que segons l'expert tenia joc .Tot un detall.
dimarts, 28 d’abril del 2009
resignació?
Per no parlar dels que estem a casa amb la pota enlaire resant a la verge i a la mare que la va .., per veure si hi ha una mínima possibilitat de que el dia 4 el 2º metacarpià dels nassos estigui soldat!!!!
Fora d'aquest petit inconvenient, la moto avui surt del taller, la farmaciola ja està mig a punt i demà fem quatre nyapes al remolc del Markus amb el Sr. Parrita i el transformarem en un mega remolc per a 3 Enduros.
GASssssss
Fora d'aquest petit inconvenient, la moto avui surt del taller, la farmaciola ja està mig a punt i demà fem quatre nyapes al remolc del Markus amb el Sr. Parrita i el transformarem en un mega remolc per a 3 Enduros.
GASssssss
dilluns, 27 d’abril del 2009
Marroc 2009: esto se mueve !!!
Empiezan los preparativos: nervios, sonrisas complices, detalles, preocupaciones de unos por los otros, ...
Síntomas inequívocos de que algo se mueve.
Listas revisadas una y otra vez, remolques que no sirven, soluciones rapidas, ...
Por no hablar del tinglado que tienen montado algunos en casa: bolsas, ropa, recambios, documentación, herramientas, todo extendido en medio del comedor, o en el mejor de los casos el garaje.
En fin, la cuenta ya ha bajado de la docena: 11 dias y nos vamos !!!
Síntomas inequívocos de que algo se mueve.
Listas revisadas una y otra vez, remolques que no sirven, soluciones rapidas, ...
Por no hablar del tinglado que tienen montado algunos en casa: bolsas, ropa, recambios, documentación, herramientas, todo extendido en medio del comedor, o en el mejor de los casos el garaje.
En fin, la cuenta ya ha bajado de la docena: 11 dias y nos vamos !!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)