Crònica I

Dijous 07/05/09
A les 19:15h arribem en Rei i jo a casa en Jb, però per sorpresa ens trobem amb la Marta a la porta amb totes les bosses del carallot del Parrita, que havia decidit quedar-se a dormir a les terres de Vic a cas de Jva per no matinar; però com que no hi tenia la roba… doncs al cotxe del Jb que van lleugers d’equipatge.

Com tots sabem, no es pot baixar al Moro sense que el cul del cotxe toqui a terra, així que gràcies al kid de mecànica i equipatge extra del Parri ho vam aconseguir; sense desmerèixer però, el mega Marcu’s remolc que portava tres motos, un joc de rodes i un de cobertes amb uns nusos mariners que feien por.

Divendres 08/05/09
A les 06:05h sortim de Sabadell cap l’àrea de servei de Martorell on havíem quedat amb els altres tres compadres (Jva, Jimmy i Parrita). Després d’un cafè, decidim reprendre la marxa cap a terres Murcianes, però abans!!!! En JB agafa al Parrita per l’orella i li dona l’equipatge, així que ja tenim dos cotxes amb un pes aproximat (no vam gosar desfer els nusos mariners del remolc per donar-los unes rodes).

Després d’unes quantes hores i una paradeta d’urgència arribem a Molina de Segura on ens havíem de trobar amb en Ramos (guia de l’expedició); però arribem molt d’hora i ens indica un lloc per anar a fer unes cerveses i dinar.

A les 16:00h en Ramos ens passa a recollir i ens porta a casa seva per canviar els dipòsits de les motos i carregar els trastos al seu cotxe. Però... just baixant del cotxe ens diu que millor agafem un dels nostres remolcs pq el seu està trencat de l’últim viatge. Cares blanques, mirades....finalment en Jva li diu que els remolcs no son nostres, que son d’un amic, que... així que mentrestant uns canvien dipòsits, d’altres carreguen equipatges i un es dedicava a soldar el remolc.

Cap a les 18:00h ja tenim cinc motos dins la furgoneta del Ramos amb uns dipòsits de por i la meva i la del Ramos al remolc. Com podeu entendre vaig anar tot el viatge fins Almeria amb els dits creuats pq aguantés el tros de soldadura. A meitat de trajecte vam aturar-nos a posar gasolina i en Ramos va aprofitar per explicar-nos, que havia canviat el recorregut, i que en contes de començar fent 200km de carretera + 150 de pistes amb moto fins a Missour; baixaríem directes amb cotxe fins a Missour on dinaríem i després agafaríem les motos per fer 300 km de pistes fins a Erfound pq bla bla bla. Un cop tots convençuts (5 min, no posem resistència) vam reprendre el viatge

El ferri sortia a les 23:00h així que ens donava temps d’anar a sopar. En Ramos pren l’iniciativa i tots al darrera. Després de 15 minuts fent voltes sense trobar la taberna, hem planto i els dic que facin el favor d’entrar al primer restaurant que jo ja no puc més ( sembla que no recordin que tinc el peu liciat!!!). va tocar peix, estava boníssim = caríssim.

Després embarcar els últims a consciència, per sortir els primers l’endemà i no perdre temps. Vam repartir palets per sortejar qui dormia amb qui. Jijiji!!! En un camarot hi havia en Parri, en Jb i en Ramos i en l’altre la resta; tot i que creiem que el que roncava era en Parri, va resultar que en Jva no va poder aclucar l’ull per la simfonia que es portaven en Jimmy i en Ricard.