Crònica IIIa

Diumenge 10/05/09
07:00h Esmorzem mentre acabem d’obrir els ulls. En Jimmy demana si pot dormir amb algú que no sigui en Parri, pq ja està dels solos de trompeta fins els... En Ramos, que té solucions per tot, li diu que no es preocupi, que pot dormir a la seva habitació, que ell ja “dormirà” en un altre ...
08:30h sortim del pati de l’hotel i ja estem al mig del no res. En Ramos comença adonar gas i gas i al cap de 40’’ ja no el veig. Vaig seguint la pols, però al cap d’una estona gira l’aire i ja no està davant, si no a l’esquerra així que raaasssssssssssss cap a l’esquerra. De cop i volta els veig a tots a dalt d’un turonet esperant, o almenys això creia, però és per advertir-me PERILL!!, resulta que entre ells i jo hi ha un riu de sorra. Entro, s'enfonsa la moto, creu-ho els dits del peu i obro gas a tope intentant que la moto segueixi la marca del terra, però costa una barbaritat, surto del riu donant gracies i gaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaass.

Parem davant d’una “casa” on resulta que tenen un Mega dipòsit a l’interior amb gasolina. Anem omplint els dipòsits amb les ampolles de 5L Fontvella i una de Jb de 2L de vidre que van traient plenes de gasolina. Paguem i sant tornem-hi.

Després d'unes pistes rapidíssimes on anem vorejant les dunes de l' Erg Chebi, entrem en un riu de sorra d’uns 15 m d’ample, interminable. La trampa està en les corbes, que vas amb el xip de deixar gas i tombar-te i és quan la cagues!! Però de seguida li agafo el tranquillo i gaaaaaaaaaaaaaaaaas. De sobte veig en JB que no li acaba de trobar el filing, i va al meu ritme (per sorprenent que sembli). Al cap d’uns km. de riu, ens trobem a la resta del grup parada en l’únic trosset més estable a la vora del riu.
En Parri està flipadíssim, tothom està ansiós pq en Ramsés torni a donar gas i bubububu (que en llenguatge vulgar es pot interpretar com..., el Parri es pensa que va en el núvol kingdom i no en la DRZ).

En Ramsés ens para en els peus de l’Erg Chebi per explicar-nos com hem d’anar per les dunes i sobretot que seguim la seva roda. Al cap d’un minut d’haver arrancat en Jaume ja està al terra i mentrestant uns han parat a recollir-lo, jo intento passar com puc per no parar la WR que s’enfonsa la hòstia!! Però la cosa no em va molt bé pq ja he perdut la roda del Ramos, i acabo caient-me 3 dunes més enllà. Reagrupació i tornem-hi que no ha estat res.
Confesso que darrera el Ramos sembla molt senzill, però quan vas al davant, és un altre tema. El problema és que no saps quina secció té la duna, tant pot ser que sigui una muntanya per la que pots baixar per l’altra banda o que acabi en salt mortal. En una ocasió que se’m va escapar el grup, vaig intentar anar cap a ells que s’esperaven a dalt una duna; però al arribar a d’alt de la duna que ens separava vaig veure que no podia baixar pq estava tallada; no sé com m’ho vaig fer i just a un pam de la cresta vaig girar sense deixar el gas i vaig salvar la crisma.

Cap a les 11:00h ja estàvem en una Haima al mig de L’erg Chebi recuperant forces a base de coca-cola. Mentre ens explicàvem les sensacions per la sorra, un parell d’endureros intentaven pujar la duna de davant de la haima que era enooooooooooooooooooooorrrrme. Després de varis intents, en Ramés s’aixeca tot xulo, va agafar la moto i ens diu que els dos passerells que estant a la duna SE VAN A ENTERAR!!!
Després de la lliçó magistral, els endureros feien reverències al gran mestre i a nosaltres sens queia la baba. Amb tot, en Jordi per fer pràctiques de saber estar, (que ja és habitual després del curset intensiu que va fer l’any passat) va xerrar amb ells una estona. Resulta que un és de Sabadell, si és que per molt lluny que vagis....

Un cop recuperats(és un dir) tocava anar a la Gran duna, però jo vaig quedar-me a la haima a fer una becaina, pq vaig veure que necessitava els dos peus per fer dunes i no podia arriscar-me.


Continuarà...